dimarts, 29 de novembre de 2022

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat dia 18 de novembre...

Terra de vinyes, de Rosa Maria Prat i Balaguer

Tertúlia 

Un cop més ens hem aplegat al voltant d’una novel·la que té, de rerefons, el món del vi i del cava. I això és així perquè el mes de novembre és quan celebrem la trobada emmarcada pel cicle “Literatura DO”. En aquesta ocasió l’obra triada ha estat Terra de vinyes, de Rosa Maria Prat i Balaguer, guanyadora del Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020. I cal afegir que, per l’altra banda, hem pogut comptar amb l’assistència de l’autora, cosa que ha enriquit encara més la nostra tertúlia.

Són diversos els aspectes de la novel·la que hem anat comentant i que, alhora i aprofitant que teníem al nostre abast l’autora, ella ha anat responent, matisant i/o aclarint. Però el que primer cal remarcar és que la lectura ha resultat amena, interessant, i ha despertat records i emocions personals.

Però anem a pams. Un primer aspecte que ens hem plantejat ha estat la durada del temps narratiu, ja que la història que se’ns mostra a Terra de vinyes s’inicia el 1938 i finalitza el 2003. Rosa Maria Prat ens ha comentat que aquesta obra, escrita en plena època de pandèmia, respon a temàtiques diverses que ella tenia pendent de tractar en la ficció. Per una banda algun aspecte al voltant de la batalla de l’Ebre, i per l’altra banda algunes referències a la immigració interior en època de postguerra. Perquè en definitiva la novel·la es converteix, d’entre les moltes matèries que tracta, en un clar homenatge a la gent nouvinguda, a la gent treballadora que va deixar casa seva tot buscant una vida millor. I concretament en aquesta novel·la el punt d’arribada és la població de Sant Sadurní d’Anoia.

També hem valorat el ventall de personatges que apareixen al llarg de la història, perquè si bé és cert que Teresa és el personatge amb qui iniciem aquest camí, a poc a poc s’hi van afegint d’altres que acaben configurant tot un mosaic ben ampli i divers. De nou l’autora ens ha aclarit que malgrat col·locar el focus argumental en el personatge de Teresa i la família que es crea al seu voltant, la intenció final era mostrar una història amb protagonisme coral, on les dones fossin, a més a més, les que duien el pes de la narració. Perquè, i en aquesta valoració hem coincidit totes, un component narratiu de Terra de vinyes és el tractament del rol de la dona en la societat i la seva evolució.

Encara amb el tema dels personatges val a dir que algunes de les vivències narrades dins aquesta història de ficció han emocionat en major mesura les lectores. Seria el cas la descripció d’un accident per part d’un treballador de les vinyes. O la tendra i especial relació d’amistat que tenen i mantenen Teresa i Lola. O, per citar un darrer exemple, la reacció d’Alba en adonar-se que acaba de descobrir un secret familiar i plantejar-se, tot reflexionant, que ben sovint no fem prou cas a la nostra gent gran.

Ja he comentat que Terra de vinyes es mou des de quasi el final de la guerra fins el 2003. És evident, doncs, que una part important de la narració s’ubica, cronològicament, en època de postguerra. També aquest apartat ha causat una reacció empàtica per part de les clubaires perquè en molts i molts casos s’han trobat rememorant vivències pròpies, records de la infantesa, adolescència o joventut. I s’han aplaudit les magnífiques descripcions que en fa d’aquells anys, de la manera de viure, de les vicissituds i penúries, de la por a les delacions, dels silencis i les represàlies.

Una altra característica que s’ha remarcat de Terra de vinyes ha estat el bon lligam que s’estableix entre la història de ficció al voltant de la saga familiar que veiem iniciar amb el personatge de Teresa, i la temàtica del vi i del cava, un element bàsic en la convocatòria del concurs que va guanyar l’autora amb aquesta obra. Perquè el món i la cultura vitivinícola és present en tot moment, però sense prendre protagonisme a l’essència de la trama i alhora fusionant-s’hi amb coherència.

Ha estat una trobada amena, interessant, de la qual no només hem après per tots els comentaris compartits al voltant d’una mateixa lectura, sinó també per les explicacions de l’autora sobre alguns aspectes de la documentació que va emprar per construir la història de Terra de vinyes.

Gràcies, Rosa Maria, per acompanyar-nos en aquesta tertúlia de Tardes literàries.

Unes paraules de l’autora: Rosa Maria Prat

La trobada del dia 18 de novembre amb el Club de Lectura “Tardes literàries” de la Biblioteca “Manuel de Pedrolo“ de Sant Pere de Ribes, per comentar la novel.la “Terra de Vinyes”, em va ser molt entranyable i agradable. Em vaig sentir molt ben acollida per unes lectores que ja ens coneixíem de dues activitats anteriors entorn a la novel·la “Pedres blanques”, el dia que vàrem comentar l’obra i la ruta literària en el monestir de Pedralbes. Per tant, va ser un retrobament amb unes lectores molt participatives.

Em va agradar molt l’exposició de fotografia que hi havia les parets de la sala on ens vàrem reunir sobre la vinya i el raïm. Ens embolcallava un paisatge amb el cromatisme de les vinyes a la tardor, que era molt idoni per parlar sobre la novel·la.

Per altra banda, només començar la directora de la Biblioteca, la Laia Bertrán, ens va obsequiar amb una copa de vi rosat o blanc com a celebració del mes de novembre de la Biblioteca amb Denominació d’Origen.

En aquest context els comentaris van fluir amb rapidesa. Em va agradar escoltar com algunes lectores s’havien sentit reflectides i identificades amb algunes de les històries de l’obra. Vivències d’unes generacions que ens són properes i que donarien per escriure un altre llibre.

Moltes gràcies, a les clubaires per tot el que em vàreu aportar durant el debat! Gràcies, també, a la Sílvia Romero, conductora del club de lectura per convidar-m’hi!

L’autora

Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació primària.

El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament. Actualment és membre del Club de lectura Segona fermentació, d’aquesta mateixa biblioteca.

Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia, amb itineraris al voltant d’aquesta població. En ficció ha publicat la novel·la històrica, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016), Pedres blanques (Piedras blancas, la traducció al castellà, veu la llum el 2020); i més recentment la novel·la que tractarem en el nostre club de lectura: Terra de vinyes, guanyadora del VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres (2020). També el 2020 publica el recull de narrativa breu El batec del temps, un conjunt de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com l’escenari de fragments de vida.

L’obra

La trama de Terra de vinyes s’inicia l’estiu de 1938 amb la mort del soldat republicà Pau Corominas a la batalla de la serra de Pàndols: el noi mor contemplant, al lluny, el seu poble, Pinell del Brai, i pensant en la seva xicota, Teresa Serra. A partir d’aquest moment el focus de la història passa, precisament, a narrar-nos les vicissituds de la vida d’aquesta jove, que viu només amb la mare i està embarassada.

Tot seguint la biografia de Teresa i la seva lluita per sobreviure en plena postguerra, viatjarem des de la comarca de la Terra Alta cap al Priorat, per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Al llarg d’aquest periple Teresa coneixerà un altre home, amb qui es casarà. La família anirà creixent i serà d’aquesta manera com podrem contemplar l’evolució de les quatre generacions –fins al 2003– que, en definitiva, desfilen per les pàgines de Terra de vinyes. Un grup de persones que, com se’ns indica a la contracoberta del llibre, “recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina”.

La novel·la és un cant a la solidaritat i a l’amistat, a l’amor i a la família, alhora que s’enlaira com un fris que mostra, amb profusió de detalls, el rerefons històric en què es mouen els personatges, i en ell hi trobem moltes referències socials, econòmiques, i culturals. Algunes de tipus més genèric, com seria el cas del flux migratori dels anys cinquanta i seixanta; i d’altres ubicades en la localització de Sant Sadurní d’Anoia, com seria, per citar només un exemple, la referència a Cal Benaiges.

Però més enllà de la història de quatre generacions d’una família que lluita per tirar endavant, cal destacar el paper preponderant dels personatges femenins: són les dones de la família, sobretot, les qui agafen les regnes de la novel·la i ens mostren els esdeveniments, les emocions, les penúries i les alegries. I tot plegat ambientat en un espai on destaca el paisatge de vinyes, els cellers i les empreses del cava, la cultura vitivinícola. No en va l’obra ha estat mereixedora del “VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”.

Altres dades

• Rosa Maria Prat a l’editorial Saldonar
• Ressenya de Terra de vinyes a Punt 7 Ràdio Sant Celoni
• Obres de Rosa Maria Prat a la Xarxa de Biblioteques

Sílvia Romero
(novembre 2022)