dimecres, 30 de novembre del 2022

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada del passat dijous...

VI GENERÓS. Italo svevo

Aquest mes de novembre al club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar el llibre de relats Vi generós (Editorial Comanegra, 2021) de l’Italo Svevo (1861-1928), pseudònim de l’italià Ettore Schmitz. Com cada any, novembre és el mes del vi i tant les lectures com les activitats giren entorn al tema vitivinícola.

Vi generós és el primer recull de contes d’aquest autor que es tradueix al català. La traductora és la Marina Laboreo, a més l’edició ve acompanyada d’un pròleg escrit per Francesco Ardolino i un epíleg de la Maria Callís.

Svevo no va ser comprès pels seus contemporanis que el descrivien com a “Estúpid, egoista, oportunista, gauche, calculador, sense tacte”, encara que també va tenir valedors de la talla de James Joyce i Eugenio Montale. Actualment és un referent de la història de la literatura del segle XX i s’inclou en totes les col·leccions de clàssics contemporanis. El geni de Trieste va morir poc després de la seva eclosió tardana.

Vi generós està format per una selecció de contes de molt bon llegir. Els components més destacats són el sentit de l’humor, la paròdia i la faula. També s’observa la recerca frustrada de la satisfacció dels personatges protagonistes enmig d’una prosa nítida, brillant i colorista.

Temes que van sortir a la conversa

Els contes d’Svevo han agradat molt, sobretot les faules protagonitzades per animals. Comentem aquelles on els ocells en són protagonistes i ens aturem a analitzar la simbologia; per exemple, ens fixem en com els ocells representen la llibertat, un tema recurrent en la seva obra. Quan l’autor utilitza el punt de vista d’un animal, com per exemple el del gos, resulta absolutament versemblant. El millor del relat seria la descripció de les sensacions que té aquell gos. Coincidim en què ens imaginem que els gossos deuen pensar més o menys com ho mostra l’autor. Per aconseguir aquest efecte, és molt important l’observació: observar molt de temps els animals, l’entorn, les interaccions. Tot i que els animals que hi apareixen són gairebé exemplars en el seu comportament, és a dir, sense defectes, cal notar la ironia fina amb què escriu Svevo.

Un altre element que ens crida l’atenció és el final dels contes. Mai no són previsibles, mai no acaben com t’imagines o com esperes que acabin, sempre ens sorprenem en arribar al final, tot i que no sempre sigui un final agradable. Són totes unes històries que ens fan aturar i pensar.

El conte que dona títol al recull ens fa parlar del tema de la llibertat. El protagonista és un vell llibertí malalt i turmentat que se sent atrapat a la seva vida i a la seva família: “Menjava i bevia (...) àvid de llibertat”, “... com un gos alliberat de la cadena”, “... la il·lusió de joventut que proporciona el vi”.

Com no pot beure ni menjar massa, aprofita que l’han convidat a un casament per atipar-se de tot i justifica l’excés de beguda dient que “el vi és la llet dels vells”. I com no pot aconseguir la llibertat que anhela, es rebel·la contra tot i contra tothom. Aquest excés d’alcohol el duu a tenir una nit agitada plena de malsons i dolors. En aquesta història es veuen part dels motius recurrents en la literatura sveviana.

La ironia (i la frustració) és evident en alguns dels comentaris que fa el vell protagonista, com ara el brindis per als nuvis: “Que sigueu feliços un o dos anys; els llargs temps que vindran els suportareu més fàcilment per l’agraïment d’haver gaudit. De l’alegria en queda l’enyorança, que també és un dolor, però un dolor que cobreix allò fonamental: l’autèntic dolor de la vida”.

Finalment, subratllem que és un llibre que cal llegir més d’una vegada per captar tot el sentit ja que és molt més profund del que aparentment sembla.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club