dijous, 2 de febrer de 2023

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la tertúlia del mes de gener...

UN AMOR. Alejandro Palomas

Al gener, al club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Un amor (Edicions Destino, 2018) d’Alejandro Palomas. Aquesta obra va rebre el Premi Nadal 2018 i és una emotiva novel·la que continua explicant la història de la família formada per l’Amalia (mare), la Silvia, l’Emma i el Fer (fills) que van aparèixer anteriorment a les novel·les Una madre i Un perro. El temes que aquí es toquen són bàsicament l’amor, la pèrdua i l’esperança.

Es tracta de la història d’una família bastant típica i real durant 24 hores, les del dia del casament de l’Emma amb la Magalí. Tots els personatges estan immersos en la preparació de la cerimònia, la festa i l’aniversari de la mare, l’Amalia, l’autèntica protagonista, que és el mateix dia. Però la nit anterior una trucada trenca l’harmonia familiar. Al voltant del dia del casament, que no serà un dia previsible ni tranquil, trobarem les pors, anhels, desitjos i problemes personals variats de tots els personatges, els quals aniran movent-se en el temps mitjançant els salts temporals de la narració. L’autor alterna el dolor i l’humor per aconseguir equilibrar tots els sentiments que hi apareixen. Si hi ha una característica clau en totes les seves novel·les és l’aprofundiment i la precisió en la descripció dels sentiments.


- Temes que van sortir a la conversa:

Comentem que és una novel·la que ens ha agradat i que la recomanem. És fàcil de llegir, té una prosa ben definida, bones descripcions i toca molts temes (amistat, confiança, decepció, amor...). Tot i així, sens dubte destaca el tema dels sentiments: l’autor els presenta i els treballa molt bé, sobretot l’amor. Hi ha diferents tipus d’amor en aquesta història: l’amor romàntic, l’amor entre germans, l’amor filial. Aquest últim és el que uneix als tres fills, Silvia, Emma i Fer, l’amor incondicional cap a la seva mare Amalia. Encara que assenyalem, també, la relació de dependència que tenen entre ells, germans i mare. Creiem que els personatges, en realitat, es troben molt sols. Tots estan molt ben descrits i, sobretot, ens agrada que no es jutgin.

Al llarg de la història es van fent diferents descobriments, però per alguns el final no ha estat tan sorprenent com s’esperaven ja que el ritme i les expectatives van creixent mentre llegeixes. Sens dubte, el millor, el que més ens ha cridat l’atenció, a més de la gran sensibilitat amb què escriu, són tots els moments divertits, aquells que ens han fet riure (o somriure) i que estan protagonitzats per la mare, l’Amalia. Aquest personatge no ha tingut una infantesa fàcil ja que és albina i aquesta característica la defineix i marca en tots els àmbits de la seva vida. Això, i sobretot el divorci, fa que els fills la sobre protegeixin.


Ens aturem a analitzar el tema de les mentides perquè és cabdal a la novel·la. En algun moment de la història veiem com tots els personatges menteixen. Menteixen a la seva mare, es menteixen els germans, menteixen per no fer mal, menteixen per protegir. L’Amàlia, per exemple, és una experta en mentir per no fer mal als altres. I ha perfeccionat la tècnica, com a mecanisme de defensa, al llarg dels anys. És ella qui aconsella els altres que no ho facin perquè, entre d’altres coses, cansa molt: “Es que mentir cansa, hijo. Cansa mucho (...) Yo estuve mintiéndome más de cuarenta años y mírame (...) Es la verdad. Mentir es lo que más cansa del mundo, Fer”. Però ella ho justifica dient que malgrat les mentides “las verdades están siempre detrás. Y abajo. Muy abajo. Como las semillas: en lo oscuro, para seguir vivas”.

L’Amalia és una supervivent i en separar-se aconsegueix fer un canvi vital, una autèntica metamorfosi. “... solo los supervivientes entendemos que la vida no es lo que es, sino lo que sentimos al recordarla”. Sobre aquest tema, el personatge narrador, el Fer, recorda unes paraules que li va dir la seva àvia, a qui troba molt a faltar: “... la vida no es lo que hemos sido, sino lo que no podemos olvidar. Cuantos menos recuerdos, menos ahora. Cuanto menos ahora, menos aquí. Eso es así”.

Per altra banda, coincidim en què el personatge i la trama que giren al voltant de l’Oksana, una dona russa que ajuda l’Amalia amb les feines de casa seva, potser no caldria. És l’únic personatge que ens sembla artificial, forçat. En canvi, el personatge de la Magalí, la parella de l’Emma, s’hauria pogut desenvolupar més perquè és molt més interessant.

En resum, Un amor és una novel·la molt recomanable amb molts fils d’on estirar per parlar de multitud de temes actuals.

Aquí podeu escoltar unes paraules que l’autor diu sobre la novel·la:


Raquel Casas Agustí
Conductora del Club