L’OLOR DE DESIG. David Cirici
A la darrera trobada del curs del club de lectura ‘Dijous
entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la L’olor del desig (Edicions
Proa, 2019) de l’escriptor David Cirici,
amb qui vam poder comentar la novel·la, i altres temes com ara el procés
d’escriptura, l’art o el cinema, a la trobada de cloenda dels clubs de lectura
Tardes literàries i Dijous entre lletres.
David Cirici Alomar
(Barcelona 1954) és llicenciat en filologia catalana i escriptor. Durant molts
anys va treballar com a guionista de ràdio i televisió i va ser director
creatiu de diferents agències de publicitat i comunicació. És autor tant de
novel·les per a adults com per a joves lectors, i ha merescut diversos premis,
entre els quals el Premi Prudenci Bertrana (I
el món gira, 2011), el Premi Edebé (Molsa,
2012; la traducció italiana de la qual va merèixer el prestigiós premi Strega
2017), el Premi Sant Jordi (El setè àngel,
2016), el Premi Ramon Muntaner (dues vegades, L'esquelet de la balena, 1986 i Zona Prohibida, 2013) o
el Premi Protagonista Jove (2023) per Els
incendiaris.
L'olor del desig és una novel·la que aprofundeix en les complexitats
emocionals i les contradiccions inherents a les relacions humanes. Amb una
prosa elegant i carregada de sensibilitat, l’autor explora sobretot els
sentiments de desig, insatisfacció i recerca de felicitat constant.
La història comença
de forma molt potent, amb un accident on descobrim que l’André, el nen
protagonista, és cec. El primer capítol impressiona; descriu a la perfecció una
situació angoixant, de desesperació i pèrdua. Passen els anys i veiem com es
transforma en noi i s’enamora de la Céline, la seva professora d’història de
l’institut. Ella és l’única persona capaç de comprendre la sensibilitat de
l’André. En paral·lel, l’André fa amistat amb Pablo Picasso, perquè el pare del
noi és el jardiner del castell on viu el pintor. Intrigat per la manera com un
cec es pot acostar a la realitat i l’art, Picasso, a poc a poc també esdevé el
seu confident.
Des del soroll de
la cadena de la bicicleta de l’inici fins a l’olor del desig, aquesta novel·la
ens convida a submergir-nos en el món dels sentits i a viure des d’una
perspectiva diferent aquesta història d’amor.
- Temes que van sortir a
la conversa:
El primer que comentem
és com ens ha agradat la novel·la. Aquest cop hi ha unanimitat. Tot i que la
història no acaba amb un típic final feliç, ens satisfà com l’autor resol la
trama. De fet, en ser una història tan visual creiem que seria una bona idea
adaptar-la al cinema. En comentar-ho amb l’autor, ens va dir que ell creia que
no es podria adaptar bé perquè en cinema veiem i en la novel·la no; la gràcia
aquí és la ceguesa.
El David Cirici
utilitza un estil narratiu que combina una prosa elegant i poètica amb una
descripció rica en detalls, així aconsegueix que el lector es submergeixi
completament en el món emocional dels personatges. Les descripcions de les
emocions, dels escenaris i de les interaccions entre ells són vívides, evocadores
i ens permeten sentir de prop la intensitat d’alguns conflictes interiors:
“Baixant els graons de Montmatre, em va semblar injust que els altres poguessin
trencar l’encant del nostre moment i tafanejar la nostra intimitat. La volia
aturar, li volia dir ‘t’estimo’ i la volia besar apassionadament. Per sort no
ho vaig fer. Ja tenia una certa capacitat de reprimir el meu entusiasme amorós.
De seguida ens vam integrar al grup i de seguida vaig tornar a patir perquè no
la tenia al meu costat.
Un altre element
que ens va agradar és com crea el personatge del famosíssim Pablo Picasso, com
el descriu, com el veiem: absolutament versemblant. Picasso aporta una dimensió
interessant a la trama. La interacció d'André amb ell il·lustra com el món de
l'art i el món dels sentits poden entrellaçar-se, i ofereix una perspectiva única
sobre la percepció i la creativitat. Picasso, amb la seva personalitat
magnètica i la seva visió innovadora, serveix com a contrapunt a la vida
interior d'André, i enriqueix la narrativa amb la seva presència carismàtica.
En David Cirici ens va explicar que el pintor estava obsessionat amb la vida i
amb les dones, que són la vida.
També destaquem com
de ben construïts estan els personatges femenins. Són dones potents totes elles:
la mare, la millor amiga, la professora, la tieta. De fet, en comentar-ho amb
l’autor, ens va dir que tots els personatges que hi apareixen en realitat són
el mateix, la mare, i que està inspirat en una dona real, una dona lluitadora
com la de la novel·la.
L’obra també tracta
temes com la superació personal, l'acceptació de les pròpies limitacions i la
recerca de la felicitat. L'André, tot i ser cec, no es descriu com una víctima
de la seva condició, sinó com un individu amb fortaleses i debilitats, capaç de
viure una vida plena i significativa.
Per últim, vull tornar
a agrair al David Cirici la seva generositat, que vingués a xerrar amb
nosaltres, i a respondre totes les preguntes que li vam fer; va ser una cloenda
genial. Ens veiem el curs vinent!
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
