Cinc cèntims de trobada del passat mes de febrer...
ELS DIES BONS. Aina Fullana
A la trobada del mes de febrer del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Els dies bons (Editorial Bromera, 2021) de l’escriptora Aina Fullana, obra guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2021, i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2022.
«Diria que allò que em va empènyer a escriure Els dies bons va ser allò que em va empènyer a començar a escriure i punt: la recerca d’un aixopluc en què descansar de l’angoixa d’existir, la persecució d’un sentit tot i que fora de la realitat. Crec que escriure és transformar en ficció no només les parts de mi que necessiten una abstersió, sinó també tots aquells jo que no existeixen i que es mereixen una oportunitat de fer-ho i un espai per conviure lliurement»
Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la, ambientada a l’illa de Mallorca en un passat recent, un passat pròxim que ens parla d’abismes i de llums, d’addiccions, passions i voluntats desfermades.
Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida d’en Xavi, des de la seua infantesa a Manacor fins a la seua relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tota hora.
Amb aquesta novel·la, que transita els baixos fons de Mallorca amb un agosarat punt quinqui –gens habitual en la narrativa actual–, Aina Fullana Llull debuta en la narrativa amb tan sols vint-i-quatre anys i ens ofereix un enlluernador exercici d’estil, que ha merescut el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim.
Sobretot és una obra sobre com les drogues afecten la vida de les persones i trastoquen les seues trajectòries vitals, sense cap excés de dramatisme, però amb una concepció molt intensa de la força del destí.
Temes que van sortir a la conversa:
Una vegada més, la novel·la triada ha agradat per diversos motius: pel punt de vista d’una escriptora jove, per haver triat el mallorquí per a narrar i per l’originalitat del tema, les addiccions. Sobretot coincidim en què la primera part angoixa bastant pels detalls de la baixada a l’infern de la drogoaddicció.
L’obra està ambientada a Mallorca, concretament a Manacor i altres indrets de l’illa. La manera com l’autora retrata l’entorn mallorquí és fonamental per entendre els personatges i la seva realitat.
Comentem que un dels punts forts és l’ús de diferents veus narratives. L’autora aconsegueix que cada personatge tingui una veu pròpia, i això contribueix a crear una història fragmentada però cohesionada. El seu estil, proper a l’oralitat, ens acosta als pensaments i vivències de tots els personatges amb un llenguatge col·loquial i fluid. A més, la novel·la no segueix una estructura lineal tradicional, sinó que fa salts temporals i canvia perspectives, aconseguint així una lectura dinàmica i immersiva.
Pel que fa al tema de les diferents addiccions, la novel·la explora com afecten no només a qui les pateix sinó també el seu entorn. El protagonista, en Xavi, és un personatge complex amb una trajectòria marcada per les addiccions i les dificultats emocionals. La seva relació amb la Martina i l’Ariadna és fonamental en la novel·la i reflecteix els efectes devastadors de les drogues en l’entorn familiar. Ell viu atrapat en una espiral d’autodestrucció i culpa, mentre la seva filla Ariadna intenta entendre el seu pare i trobar el seu propi camí. La Martina, ex parella d’en Xavi i mare d’Ariadna, també juga un paper clau, ja que és qui ha hagut de fer-se càrrec de la situació durant molts anys.
L’Aina tracta el tema de les addiccions amb cruesa, realisme i d’una forma molt personal i propera, sense caure en dramatismes gratuïts, i ens convida a reflexionar sobre fins a quin punt els traumes es poden transmetre de generació en generació, si és possible redimir-se i si es pot reconstruir una relació malmesa.
En resum, Els dies bons és una novel·la que impacta per la seva cruesa i per l’honestedat. És una història que no només mostra de les conseqüències de les addiccions, sinó que també parla de la recerca de redempció i de les segones oportunitats
Per a saber-ne més, podeu escoltar aquesta entrevista que li van fer a l’autora en rebre el premi.
Raquel Casas Agustí
