Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada de març del club...

Les aventures de Sherlock Holmes, de Sir Arthur Conan Doyle

Per a la sessió d’enguany, ens hem de traslladar al Centre Cívic de Can Puig, a causa del canvi de data del club per la participació d’aquesta conductora en el Festival de Novel·la Criminal El vi fa sang, de l’Espluga de Francolí. Fins que trobem la nostra sala, sembla que estiguem en un escenari holmesià, on començarem a parlar en animada tertúlia, com sempre, malgrat que falten algunes companyes.

En general, les aventures d’en Sherlock Holmes no han entusiasmat al gruix de lectores de Tardes Literàries, malgrat que en general les coneixien, n’havien llegit algunes novel·les o relats, n’havien vist pel·lícules. Sherlock Holmes pertany a la literatura popular. També hi ha hagut lectores que han llegit tot el llibre sencer, i en particular una companya n’ha gaudit en àudiollibre, i l’ha distreta molt. Reflexionem sobre la diferència entre els contes que hem llegit, relats breus que en el seu temps es publicaven al diari Strand –amb un enorme èxit del públic- i les novel·les, més llargues i conegudes, de l’estil d’El gos dels Baskerville.

Amb una traducció exemplar, feta per Xavier Zambrano, tenim ara l’ocasió de revisitar els relats que són a l’origen de la novel·la detectivesca tal com es va desenvolupar després. Són una parella, Sherlock Holmes i el doctor Watson, i el detectiu té un mètode deductiu, no pas intuïtiu, que excita la imaginació dels lectors i lectores en pensar que també podríem aprendre aquest mètode, a practicar-lo tan bé com ell. Comentem les característiques d’en Sherlock Holmes, que en general no és pas simpàtic; les lectores el troben més aviat pedant, arrogant, superb, misògin. Té alguns trets curiosos, que comentem, com el consum de cocaïna, o el fet que toca el violí per distreure’s. Una companya parla també d’un tret fascinant, i és que quan agafen els trens sempre són puntualíssims, es fien dels horaris del dret i de l’inrevés.

Comentem també que hi ha una certa ingenuïtat en aquestes aventures, que retraten una classe social de benestant en amunt –a la primera, hi surt el rei de Bohèmia- i que no tenen pas crítica social, com en la novel·la negra. Ens remetem a Pierre Lemaître, que ens va agradar molt en general, i comentem el cas tan recent del llibre dedicat a l’home que va matar els seus fills, en Bretón, i que ha aixecat molta polseguera en retirar-se del mercat, forçat per la denúncia sobre el dret a la intimitat dels menors i de protecció de la mare, que veia com es furgava altre cop en el seu dolor. Com han canviat les coses des de Sherlock Holmes! És el comentari que fem en allunyar-nos, després de la distreta tertúlia, pels passadissos del Centre Cívic de Can Puig.

I tanmateix, devia ser l’època de Jack l’Esbudellador...

Maria Rosa Nogué Almirall, març de 2025