Cinc cèntims de la trobada del passat desembre...
LA VEGETARIANA. Han Kang
A la trobada de desembre del club de lectura Dijous entre lletres vam llegir i comentar la novel·la La vegetariana (La Magrana, 2024) de l’escriptora sud-coreana guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2024 Han Kang.
La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.
Temes que van sortir a la conversa:
De nou, la novel·la llegida aquest darrer mes, ens sembla una obra de gran qualitat i intensitat. Està estructurada en tres parts, cadascuna narrada des d’un punt de vista diferent, i té com a eix principal una decisió aparentment simple però radical: la Yeonghye decideix deixar de menjar carn. Aquest gest, però, no és una opció dietètica ni ideològica, sinó com a protesta, com l’inici d’un procés de despossessió del cos, del llenguatge i de la identitat social.
A la primera part la veu narrativa és la del marit de Yeonghye, un home absolutament convencional, mediocre, obsessionat amb la normalitat. Ell ens explica com la seva dona, fins aleshores “insignificant”, comença a rebutjar la carn després d’uns somnis violents i sanguinaris. La família (especialment el pare) reacciona amb violència explícita, culminant en l’escena del dinar familiar, una de les més dures del llibre. Aquesta part mostra com la societat interpreta qualsevol desviació com una amenaça. El vegetarianisme no és el problema; el problema és que Yeonghye no compleix el rol de dona submisa, silenciosa i funcional.
A la segona part el punt de vista canvia: ara és el cunyat, un artista frustrat, qui narra. Se sent atret per la Yeonghye, no tant com a persona, sinó com a idea estètica i transgressora. Descobreix una taca de naixement a la seva pell i construeix al voltant d’això una fantasia artística i eròtica. Aquesta part és incòmoda perquè mostra la violència del desig que no escolta. Encara que el cunyat sembli més sensible, també instrumentalitza la Yeonghye. I ella avança cap a una deshumanització voluntària, per acabar expressant el desig de convertir-se en planta.
A la tercera part la narradora és la germana gran, Inhye, l’única que intenta comprendre la Yeonghye. Aquesta part transcorre en gran mesura en un hospital psiquiàtric pel dejuni extrem de la protagonista. És la part més silenciosa i més dolorosa. Yeonghye ja gairebé no parla; el seu cos parla per ella. Inhye, en canvi, comença a qüestionar la seva pròpia vida i arriba a la conclusió que la normalitat també pot ser una forma de bogeria acceptada.
La novel·la no ofereix cap redempció. No hi ha curació, però sí una pregunta important: què passa quan una dona decideix no participar més del pacte social?
La vegetariana és una novel·la que fa sentir però que ens incomoda, que transmet angoixa. Han Kang escriu amb una prosa freda i precisa que contrasta amb la brutalitat del que s’hi explica. És un llibre per a qui vulgui anar més enllà de l’argument i fer-se preguntes essencials sobre el cos, la llibertat i el preu de dir “no”.
Raquel Casas AgustíConductora del Club
