Cinc cèntims de la trobada de gener...
Cartes d’Amor, Virginia Woolf i Vita Sackville-West
A la trobada del mes de gener del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar l’epistolari Cartes d’Amor (Edicions de la ela geminada, 2025), de Virginia Woolf i Vita Sackville-West.
Les seves novel·les, com La senyora Dalloway o Al far, van revolucionar la manera d’entendre la ficció, introduint el monòleg interior i el flux de consciència com a tècniques per mostrar la complexitat de la ment humana. Amb Orlando, va jugar amb el temps i el gènere, creant una obra que encara avui es llegeix com un manifest de llibertat. Però potser el seu text més influent és Una habitació pròpia, on Woolf defensa que les dones necessiten independència econòmica i un espai propi per poder escriure i crear. Aquest assaig es considera una pedra angular del pensament feminista modern.
Al llarg de la seva vida, Woolf va formar part del Grup de Bloomsbury, un cercle d’intel·lectuals que compartien ideals progressistes i que van marcar la cultura britànica de l’època. Tot i el seu talent i reconeixement, la pressió de la guerra i les seves dificultats emocionals la van portar a posar fi a la seva vida el 1941, quan es va llançar al riu Ouse. El seu llegat, però, continua viu: Woolf és recordada com una autora que va obrir camins nous a la literatura i que va donar veu a la necessitat de llibertat i igualtat per a les dones.
Vita Sackville West va ser una de les figures més singulars de la literatura i la cultura britànica del segle XX. Nascuda el 1892 a Knole House, una immensa mansió aristocràtica que no podia heretar pel simple fet de ser dona, va créixer envoltada d’història, privilegis i un cert sentiment de despossessió que marcaria profundament la seva obra. Al llarg de la seva vida va escriure poesia, novel·les, biografies i llibres de viatges, i va guanyar en dues ocasions el prestigiós Premi Hawthornden. Obres com The Edwardians o All Passion Spent la van consolidar com una veu literària moderna, elegant i sovint crítica amb les convencions socials de la seva època.
La seva vida personal va ser tan fascinant com la seva producció literària. Casada amb l’escriptor i diplomàtic Harold Nicolson, tots dos van mantenir unmatrimoni obert que els permetia explorar relacions fora de la parella sense trencar el vincle profund que els unia. Entre les relacions més conegudes de Vita hi ha la que va mantenir amb Virginia Woolf, una connexió intensa i creativa que va inspirar Woolf a escriure Orlando, una de les novel·les més innovadores del modernisme anglès.
A més de la literatura, Sackville West va deixar una empremta duradora en el món del jardí. Amb Nicolson va transformar Sissinghurst Castle en un dels jardins més famosos del Regne Unit, un espai que combina estructura arquitectònica i exuberància botànica amb una sensibilitat gairebé poètica. Aquest jardí, avui visitat per milers de persones cada any, és considerat una de les seves grans obres d’art.
Llegir aquestes cartes és “com mirar per un espiell i enrojolar-se de tant en tant”, perquè hi trobem declaracions ardents, silencis que pesen, moments de gelosia i també una tendresa constant. Les cartes no només expliquen la seva relació íntima, sinó que també reflecteixen el món cultural vibrant del cercle de Bloomsbury, on totes dues es movien amb naturalitat. Entre viatges, projectes literaris i confidències, les cartes mostren dues ments brillants que es retroalimenten i s’admiren mútuament.
El llibre també permet descobrir una faceta menys coneguda de Woolf i, alhora, la força vital i la rauxa de Vita Sackville West, que sovint ha quedat a l’ombra de Virginia Woolf en la recepció literària. Tal com destaca una de les presentacions del volum, aquestes cartes són una oportunitat per gaudir del seu “cervell esmolat” i de la seva capacitat per crear frases memorables, fins i tot en la intimitat epistolar.
En conjunt, Cartes d’amor és molt més que un epistolari: és el retrat d’una relació que va inspirar obres com Orlando, va desafiar convencions i va deixar una empremta profunda en la literatura modernista.
Temes que van sortir a la conversa del Club:
Va haver-hi opinions de tot: persones que van trobar l’obra pesada i repetitiva, tal volta faltada de context (ja que les cartes no venen contextualitzades) i d’altres que la van trobar com una oportunitat excel·lent per conèixer la intimitat de dos personatges excepcionals de principis del segle XX i, específicament, per conèixer la Vita, de les dues, la més desconeguda.
Algú va trobar molt positiu la manera com estan escrites, d’una forma ben planera que sembla que parlin a qui les llegeix, pensaments propis que te’ls trobes escrits, com si algú hagués llegit la ment del lector: paraules sense floritures. Es va destacar l’estil de les escriptores i el fet que el llibre sembla com un perfecte documental, ja que la realitat hi traspúa per tot arreu. Evidentment, es tracta de literatura de no ficció, però no deixa de ser literatura. També hi ha qui va considerar que hi havia una qüestió (l’amorosa) una mica repetitiva, tot i destacar, alhora, el fet de poder conèixer la personalitat de les dues personalitats. També es va dir que si no es té interès en conèixer la personalitat de les escriptores es pot perdre l’interès. Un fet que es va destacar van ser les notes a peu de pàgina de la traductora, que facilitaven a les lectores el fet de poder-se situar sobre certes referències. Per altra banda, algú va dir que se’n podria fer una sèrie o una obra de teatre, i va haver algú que va destacar les relacions obertes que tenien amb el seus marits, tot i que també es va comentar que eren dos matrimonis molt diferents que s’acceptaven i s’ajudaven moltíssim. Una de les lectores va definir l’amor entre aquestes dues persones com a platònic, però també hi havia gelosies i demandes. Un dels fragments que es va destacar va ser el moment en que a les cartes es parla de la creació del llibre Orlando, un moment molt bonic de l’obra. Una de les coses que també es va comentar va ser el fet que el Leonard Woolf cuidava molt de la seva dona i que la Vita també facilitava la relació amb ell, ja que compartien les experiències de la jardineria i els animals. Hi havia una estimació per part dels quatre, perquè en Leonard també sabia la immportància que tenia la Vita en la vida de la Virginia. Una de les lectores va dir que hi va haver moments que va riure molt amb la lectura, com quan es coneixen totes dues i el retrat que en fa la Virginia Woolf de la Vita i viceversa i també va destacar la «baralla», única entre elles dues, provocada pel llibre, 3 guinees. Un altre dels fets que va agradar del llibre és haver poder apropar-se a la Virginia Woolf des d’un altre punt de vista, lluny del personatge magnífic i potser llunyà al que estem acostumades.
Una altra de les coses que una de les membres del grup va voler comentar va ser la importància dels animals en les cartes: surten a per tot, com a companys de vida, com a parts instrínseques dels paisatges, com a sobrenoms carinyosos que es donen l’una a l’altra...
Una de les qüestions que es va trobar a faltar va ser el fet de parlar més de la 2a Guerra Mundial, tot i que hi ha qui va apuntar que sí que se’n parla, com en el fet de l’escassetat d’aliments, el castell de la Vita convertit en un hospital de campanya o la mort en acte de servei del nebot de la Virginia, o de la falta de matèries primeres com la benzina.
Una de les anècdotes destacables de la jornada va ser que una nova integrant, la Duli, va dir que li havien agafat ganes de llegir-lo i que a la sortida l’agafaria!
Després de parlar força estona sobre el llibre en qüestió, vam passar, com passa sovint en aquest grup, a parlar de la vida i de les seves sorpreses, com per exemple les experiències epistolars d’alguna de les membres :-)
Mireia Vidal-Conte
Conductora del club
