dilluns, 19 de setembre de 2011

Club de lectura tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 16 de setembre ...


Quatre germanes, de Jetta Carleton




1. L’autora



 Són poques les dades que ens han arribat d’aquesta autora estatunidenca. Va néixer el 1913 a Holden, Missouri, i va morir el 1999. Va passar tota la seva infància a la granja dels pares, amb les seves germanes més grans, i després va cursar estudis universitaris. Havent obtingut un Màster en Literatura Anglesa, va començar a exercir com a professora, feina a la qual es va dedicar durant un temps fins que es va mudar a la costa Est dels Estats Units, on es va iniciar en el món de la publicitat.



Però els estius, durant molts anys, sempre tornava a la granja dels pares. Aquestes estades estiuenques, el retrobament amb els pares i les germanes, tot plegat li va inspirar la primera i última novel•la publicada, Quatre germanes (1962), obra destinada a convertir-se ràpidament en un best-seller.



El 1970, després d’abandonar el món de la publicitat, va muntar juntament amb el seu marit, Jene Lyon, una petita editorial a Santa Fe, Nou Mèxic, anomenada The Lightning Tree (L’Arbre del Llamp). A mitjans dels noranta, después d’enviudar, va començar a escriure una nova novel•la, però aquesta mai no es va arribar a publicar.



2. L’obra




La història de Quatre germanes se situa a principis dels anys cinquanta i ens col•loca a Renfro, una petita població americana de l’estat de Missouri. El matrimoni de Callie i Matthew Soames viu en una granja als afores d’aquesta població, i és aquí on creixen i s’eduquen les seves quatre filles. A mesura que avanci la narració coneixerem a Jessica, la més gran de les quatre, que descobrirà l’amor i es llençarà a viure’l de ple; Leonie, la més responsable i sempre pendent dels pares, sovint en detriment dels propis interessos i il•lusions; Mathy, diferent, indòmita, rebel, és l’única que s’enfronta a l’autoritat dels seus progenitors de forma directa, tot abandonant els estudis per casar-se amb un noi que els pares no accepten com a digne de la seva filla; i Mary Jo, la més petita de les quatre, que també abandona de molt jove la granja, però en aquest cas per treballar en la televisió de Nova York.



La novel•la s’inicia quan, com cada any, les filles (que ara ja són grans) tornen des dels seus respectius llocs de residència per passar uns dies d’estiu a la granja dels pares. L’estada en aquell paratge allunyat del poble i envoltat de natura, amb uns hàbits i costums diferents als que ara estan acostumades, propiciarà l’evocació del passat, del record, amb tot el que comporta: amors i desamors, alegries i desenganys... Però sempre des d’un plantejament d’amor vers la família i tot allò que han viscut junts.



Amb tot, Quatre germanes no és només una evocació elegíaca d’un temps que no tornarà, sinó que té uns components estilístics que doten la novel•la d’una agilitat digna d’esment i d’un joc de punts de vista que ens permet encaixar amb facilitat les diverses peces que ens ofereixen els i les personatges que hi intervenen. Bona lectura!



3. Tertúlia del divendres 16 de setembre de 2011


Iniciem el curs amb la lectura d’una novel•la extensa (més de 400 pàgines), cosa que ens permet endinsar-nos amb tot luxe de detalls en la complexitat de les relacions humanes i, més concretament, en les relacions que regeixen el dia a dia de la família Soames (pare, mare i quatre germanes).



La majoria d’assistents al Club de Lectura ha coincidit a considerar que la història que se’ns explica està escrita amb una perfecta simbiosi de senzillesa narrativa i preciosisme descriptiu. Un domini de les descripcions que no només trobem en la recreació dels paisatges, sinó també en el mostreig de formes de vida, costums, i reflexions dels personatges.



Són molts i diversos els temes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia. Per una banda podríem citar la importància de la religió, amb les variades manifestacions litúrgiques que, més enllà de la qüestió religiosa, serveixen per crear la idea de comunitat en un paratge prou allunyat de les urbs més poblades. Per altra banda la plasmació del concepte de déu, que potser troba el màxim exponent en la conversa que mantenen dos personatges de la novel•la: Matthew i Ed.



També el rol de la família en un ambient i en una època en què els llaços de parentiu conservaven una importància que, en alguns casos, s’han anat perdent. Així com el paper de la dona en un temps en què els estudis no formaven part del seu futur més habitual, sinó que estava destinada, encara, a tenir cura de la llar i la família. Tot plegat ens permet copsar la solitud que hom pot viure malgrat compartir un espai amb un grup proper de persones. I amb això ens referim a Callie i Matthew (el matrimoni Soames), que per motius diversos avancen, durant molts anys de la seva vida, aïllats l’un de l’altre.



Un altre aspecte que crida l’atenció és la idea de les segones oportunitats, perquè de vegades els personatges tenen ocasió d’esmenar els errors i començar de nou. O bé de girar per un viarany que no estava previst i trobar, així, una solució als seus conflictes interns.



Encara cal destacar el joc que fa l’autora del punt de vista narratiu. Amb molta habilitat col•loca el pes de la narració en un dels personatges (precisament el que coneixerem menys), però ho fa tot donant veu, al llarg dels diversos apartats de la novel•la, als personatges principals que hi intervenen. D’aquesta manera podrem entrar en el pensament de cadascun d’ells i valorar una mateixa situació, un mateix episodi, des dels diversos plantejaments reflexius.



La tertúlia, com podeu veure, ha resultat enriquidora i interessant. Una novel•la per recomanar-ne la lectura.






Sílvia Romero


www.silviaromeroolea.es.tl


Setembre 2011

Cap comentari: